Ressenya Dies D’ira. Escartí

ESCARTÍ, Vicent Josep

Dies D’ira Alzira, 1992

Edicions Bromera. Col·lecció L’Eclèctica
Vicent Josep Escartí i Soriano (Algemesí, 1964) és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on desenvolupa la seua docència des del 1989. Ha publicat nombrosos estudis i edicions de textos medievals i moderns valencians, cal destacar que ha editat l’obra del dietarista valencià Joaquim Aierdi, treball pel qual va estar premiat per l’Institut d’Estudis Catalans (1996). En el camp de la creació literària, després de donar-se a conèixer, el 1987, amb “Barroca mort” (Bromera), guanyà el Premi Ciutat d’Alzira 1991, amb “Dies d’ira” (Bromera), llibre que hui ens ocupa i que Escartí construeix, de manera extraordinària, com un relat narratiu literari imitant el gènere dietarístic del segle XVII, que domina àmpliament. També cal destacar, a l’ampli catàleg de publicacions, un estudi molt interessant per a l’obra que ressenyem, “La plaga de la llagosta a la Ribera: Algemesí 1756” (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, Pàg. 427 – 442), ja que al llibre s’anomena aquest fet i forma una part de la trama. Tot açò demostra com el professor Escartí, a més de realitzar una obra fictícia enrevessada, com després comentaré, sap envoltar-la d’unes dades reals que donen un toc de versemblança que el lector sabrà apreciar i agrair.
Aquesta novel·la, que porta com a títol Dies d’ira, s’anomenaria senzillament Dies Irae segons la voluntat expresa de l’autor, tot i que ambdós noms són totalment lògics per aquesta història. Consta de dotze capítols, tot i que és un dietari i, com he dit anteriorment, conta els dotze primers dies de Juliol, no pertanyen cadascun a un dia concret d’aquest mes. Narra la història del noble Jeroni Joan Roger, fill del compte de Montdrach. La trama l’escriu fent servir l’estil del diari en primera persona, datada els primers dotze dies de juliol de l’any 1547, però, que van ser escrites pel protagonista al final de la seua vida. Aquesta obra ens endinsa en un món amb passions prohibides, fets miraculosos, i un assassinat que ho envoltarà tot, l’assassinat comès pel mateix protagonista, i que suposa la mort del seu amic de la infantesa e inconfessable amant, Carles Miquel Descó, el notari del senyoriu on transcorre tota la història. Aquest fet serveix de punt de partida per a la realització d’aquest dietari, on ens detalla com va viure aquells dies fins que aconseguí amagar l’assassinat. D’aquesta manera, ens narra el delicte en si, les sensacions de culpabilitat, però també les justificacions morals, excusant-se amb què era obra de deu, així com la manera en la qual va aconseguir amagar el cos i per tant, la seua responsabilitat judicial.
Finalment, el llibre acaba amb un epíleg del protagonista, on justifica el perquè dóna la seua confessió, ja en els seus últims anys de vida, sense contar res més sobre la seua història més allà d’aquest fet i sense deixar molt clar l’objectiu de les memòries però posant-li punt i final, deixant al lector totalment immers en aquesta trama que t’enganxa i preguntant-se si seria possible que algú, en estar a la mateixa situació que el protagonista, seria capaç, no tan sols de fer el que fa, si no de buscar la justificació divina a què acostuma a fer constantment.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s